|
|
|
|
La hivernació
Gràcies a José Matéo i a Christophe Simoncelli per a les seves fotos.
La hivernació (son d'hivern): és l'estat dorment en el qual certs animals passen l'hivern en latituds fredes.
L'estivation (son
d'estiu): és l'estat semblant en el qual d'altres espècies passen
períodes dechaleur o sequedat en latituds calentes.
1
- L'estivation:
El
cargol viu de curts períodes de molt gran activitat, indispensables a
la constitució de les seves reserves. Aquestes li permeten una vida
afluixada de llarga durada.
Però l'activitat provoca la usura i l'envelliment mentre que la vida afluixada aporta un descans reparador.
Períodes de descans freqüents i regulars asseguren al nostre cagouille una vida relativament llarga.
El cargol dorm l estat o bé per digerir, o bé esperant el temps favorable per poder alimentar-se.
Sequedat i calor provoquen doncs el son de llarga durada (no
d'alimentació), mentre que el son quotidià és degut en cas de
necessitat de descans succeint a una gran activitat.
2
- La hivernació: adaptar-se o..... perir !
L'hivern
és un període de llarg descans, de dejuni prolongat que la cagouille ha
d'abordar amb un màxim de reserva, ja que aquest descans pot durar 4 a
6 mesos. Va entrer en hivernació així que la temperatura baixa en sota
12 a 15°C.
En
nombrosos animals ectothermes, és a dir incapaços de regular el seu
température, l'hiver correspon també en una entrada en vida afluixada.
Notr epetit gris, d'octubre a març, obtura la seva petxina per un
opercle (l'épiphragme) i deixa d'alimentar-se. El seu consum d'oxigen
passa de 0,035 cm3/g/h en activitat a 0,014 cm3/g/h durant la
hivernació. Aquesta baixada de consum no s'explica només per la
immobilitat de l'animal, ja que al descans, durant l'estació bonica, és
de 0,026 cm3/g/h. La raó n'és un alentiment de les funcions vitals
d'allò últim : els copejaments cardíacs passen de 100 per minut a 38
°C, a 1 per minut sota 0 °C. El metabolisme, amb els ectothermes com el
cargol, depèn, en efecte, de la temperatura : una temperatura mínima és
indispensable al bon funcionament dels enzims, necessaris a tota
reacció bioquímica. De nombrosos ectothermes
(lombric,grenouille,couleuvre,...), s'amaguen doncs en el sòl o en una
cavitat, adorms pel fred, i poden tornar a ser actius en el moment d'un
reescalfament puntual.
|
 |
 |
|
Al costat, una defensa de tesi: Hivernació i resistència al fred amb el cargol petit-gris Helix aspersa Müller (Gasteròpode, Pulmoné)
Per Armelle ANSART
A Bretagne, el
cargol terrestre Helix aspersa Müller (Gasteròpode, Pulmoné) entra en
hivernació cap al mes d'octubre, sota l'acció combinada de la
disminució de la durada del dia i de les baixes temperatures. Posseint
una feble capacitat de sobrefusion i una supervivència limitada a la
congelació dels seus teixits, H. Aspersa pot ser considerat com un
animal "parcialment tolerant a la congelació". Durant l'hivern, la seva
supervivència a les temperatures negatives és millorada principalment
per l'ocupació de llotges d'hivernació i l'extensió moderada de la seva
capacitat de sobrefusion. Aquesta és provocada per un conjunt de
característiques, pròpies de l'animal i del procés de posada en
letargia : la disminució de la massa d'aigua comporta la concentració
de les solucions i una probabilitat menor de nucléation, la formació
d'un épiphragme, associada a la presència de la petxina, constitueix
una barrera contra el gel inoculatif, el dejuni degut a la detenció de
l'activitat arrossega l'evacuació dels agents nucléants presents al tub
digestiu. Paral·lelament, la talla relativament important d'aquesta
espècie, la seva forma particular i la presència de la petxina, li
confereixen una certa aptitud per suportar el gel dels seus teixits. Si
aquesta capacitat no sembla tenir de valor adaptative en el medi
ambient d'estudi, on les temperatures baixen rarament sota la
temperatura de cristal·lització dels cargols, es pot mostrar essencial
per a animals sotmesos a un medi ambient més fred. L'estatut
intermediari de H. Aspersa en terme d'estratègia de resistència al
fred, respecte als models clàssics d'Insectes i de Vertebrats, és
discutit, en consideració a les seves implicacions en l'evolució dels
cargols terrestres cap a medis al clima més fred.
Jurat compost de :
M. Jacques Daguzan, Universitat de Rens 1
Sra. Maria Lazaridou-Dimitriadou, Universitat de Thessalonique (Grècia)
M. Martin Holmstrup, National Environmental Research Institute (Dinamarca)
M. Philippe Vernon, Universitat de Rens 1
M. Michel Matthieu, Universitat de Caen
M. Alain Canard, Universitat de Rens 1
|
3
- El cas del Pomatia:
 |
La
principal diferència entre el Bourgogne (helix pomatia) i el nostre
petit-gris (Helix Aspersa Muller), és la hivernació. Per protegir-se de
l'hivern, el Bourgogne cava una petita cavitat a la terra, es torna i
secreta un gruixut tap de calcària dit "opercle". Allò fa més
d'un segle que es busca, però no se sap fer operculer artificialment un
cargol de Bourgogne.
|
| Font weichter.de |
|
Creient-se
certs llibres, proves de "privació" d'hivernació han estat realisés;
les descendències s'han fet estèrils més enllà de 2 generacions.
4 - L'assecament:
Abans de fer hibernar els escargots, il cal procedir a l'assecament.
Aquesta etapa durarà una setmana durant la qual els cargols buiden el seu intestí i fan el buit de la seva aigua.
Els pot fer assecar o bé en un caixó previst per això, o bé sobre paletes:
Sobre les 2 fotos següents, començament de formació de l'épiphragme (foto d'esquerra). Celui-çi és transparent.
A la dreta, épiphragme bé format. Aquest últim és totalment opac.
 |
 |
| Primer pla de l'épiphragme. |
Epiphragme completament format. |
| Primer pla sobre la formació de l'épiphragme del cargol abans de la hivernació. |
 |
Quan el període d'assecament és acabat, cal posar els cagouilles en hivernació (cambra freda).
5 - La hivernació:
Quan
el nombre de cargols és restringit, la compra d'una cambra freda no és
rendible. Presentaré doncs 2 altres mètodes que permeten fer hibernar
els cagouilles amb poques despeses: el refrigerador i les fulles.
El refrigerador:
 |
El
refrigerador pot reemplaçar fàcilment la cambra freda. Amb ell n'hi ha
prou de posar les bosses sobre les prestatgeries i de vigilar la
temperatura que ha de ser de 6° aproximadament. L'inconvenient d'aquest
mètode, és que cal monopolitzar un frigo QUE per als cargols. En
efecte, l'olor de cadàvers de cargol és particularment important,
llavors si no vol sentir la seva meitat xisclar o tocar el rotlle a
patisserie......
El termòmetre minimaxi li servirà per arreglar el seu refrigerador a la temperatura idònia.
|
Les fulles:
Aquest mètode utilitzarà el poder que "aïlla" fulles assecades.
 |
En
un viver de cargols, posar una fulla de plàstic sobre el sòl per tal
d'evitar les pujades d'humitat en cas de pluges importants.
Posar una paleta sobre la qual descansaran els s acsd cargols.
Si no té més que una espècie de cargols, no és necessari instal·lar una
paleta, però una capa de fulles mortes sobre la qual reposarà els seus
cagouilles.
|
Posar les bosses sobre la paleta, i recobrir el tot amb una bona capa (20 o 30 cm) de fulles assecades i mòltes.
L'eina indispensable continua sent el termòmetre
minimaxi que caldrà instal·lar a nivell dels cargols. És ell que li
indicarà el guany en temperatura del seu "aïllament" respecte a la
temperatura exterior. De manera normal, pot guanyi 10°C sense problema,
tot depèn de la regió i de l'orientació. Una dels meus viver de cargols
és orientada ple sud, és ella que és privilegiada per a la hivernació.
|
 |
 |
Sobre
el munt de fulles, instal·lar una capa o dos de P17. És una vela
hivernada per a les plantes sensibles al fred, en venda arreu.
|
Sobre
l'ossada del viver de cargols, posar una taula en bosc per tal de
protegir la mosquitera contra un excés de pes degut a la neu, els gats,
etc.....
Llavors, una cobreix en plàstic per protegir el tot de la pluja.
L'important, és evitar la humitat!.
|
 |
Cal
vigilar les informacions meteorològiques. Les "puntes" a -15°C no són
un perill (calen diverses hores abans d'atènyer els cagouilles).
Si la meteorologia anuncia -15°C o -20 durant un bon moment, i el seu
"guany" és de 10 °C, caldrà prendre les precaucions necessàries si no
vol veure els seus cagouilles cristal·litzar: capes de P17
suplementaris, cobertes, etc......
Si el fred es fa intens, posi'ls al garatge esperant temperatures més
clements (haver posat els cargols en bosses és una bona idea !!!).
Igualment per als temperatura massa alta. No és molt grâve si la
temperatura ateny alguna vegada 15°C durant la jornada. No es
despertaran per això.
Com per al sistema de la nevera, pensi en oter els cadàvers per tal d'evitar contaminar tot el lot.
Personnelement, utilitzo els 2 mètodes. D'aquesta manera, si un
accident intervé (inundacions, avaria de corrent, nevera en avaria,
fred siberià, etc....), limita així les pèrdues.
Al començament de la primavera, si no ha posat els seus cargols en
bosses, els hauria de veure pujar a la superfície. És llavors el bon
moment per despertar-los. En el cas contrari, li correspon treure'ls de
les bosses.
6 - Les pèrdues:
Diu bé que la hivernació és una selecció natural, i els cargols més febles i els malalts no sobreviuran! i és NORMAL !!!!!
Ell e stimportant d'aconseguir aquests 2 étapes (assecament i
hivernació) a fin delimiter les pèrdues. En efecte, un despertar dels
cargols durant l'hivern després una tornada al fred és fatal. N'he
perdut 5000 l'any últim.
Els juvenils dels quals el gran diàmetre de la petxina no supera 19 mm
continuen sent actius de manera potencial durant la fase hivernal i
experimenten una mortalitat important en període de fred.
Parlem avalues: una mortalitat de 10-15% per als adults em guarnia normal, més per als fons de parc (50-80%).
Per limitar les pèrdues dels "no vorejats" (fons de parc), els més
petits (inferior a 1 cm) es poden quedar al garatge en una caixa
d'hivernació, o en minihivernacles. Arribaran al parc a engreixament a
la primavera, quan les gelees més s'han de témer.
|
|
|
|
|
|
