 |
Helix aspersa aspersa (Müller 1774) ou pichon-griset (Petit-Gris)
Es aquel que vosautres trobaretz arreu (jardin, valat, selva), murets, de camps, etc).
Aqueste cagaraul es capcièr de la majoritat dels païses miegterranences
e de la faciada atlantica francesa. A una pagèla de 28 a 35 mm coma un
pes adult de 7 a 15 g. Representa mens del 10 % de la congriason dels
transformadors de cagarauls.
Es (coma disèm!) Lo cagaraul lo mai apreciat dels gastronomes!
Se fa de mai en mai escarsenc (pesticidis, borgalejament, de reculhidas demasiadas, etc).
|
 |
Helix aspersa maxima O Gros-Gris
Capcièr d'Algèria, es lo cagaraul mai atefiat en França. La seuna pagèla es de 40 a 45 mm
per un pes adult de 20 a 30 g.
Se tròba pas (o fòrça pauc) dins l'estat sauvatge en França.
|
Se
la color de la cauquilha de las 2 de raças precedentas son identicas, i
a de diferéncias notadoras : la pagèla e la color del borrelet paleal :
 |
 |
 |
Borrelet Negre pel Gròs - griset (a l'esquèrra) e blanc
pel Pichon-griset (a la drecha forçadament!) |
Pichon-Griset tèsta a tèsta d'un Gròs - griset |
Pichon-Griset sus un Gròs - griset |
|
Après
lor presentar lo Pichon-griset e lo Gròs - griset, amb la fin de
diferenciar, seguisson aicí d'autras espècias de cagarauls que
poguèsson trobar:
|
 |
Helix pomatia (Linne 1758) o cargòl de Borgonha
Es lo cagaraul mai conegut, mas se atefiatja pas (o dificilament). Aital coma se fa de mai en mai escarsenc,
es importat dempuèi de païses de l'èst d'Europèa..
Lo trobam encara en l'èst de la França.
La seuna pagèla de 40 a 55 mm per un pes adult de 25 a 45 g.
Font de la fòto: http://www.niv-ubs.r/ecologie/gasteropodes.html
|
 |
Helix lucorum (Linne 1758) o cargòl turc
A una cauquilha de 36-41 mm de nautor e un diamètre de 40-43 mm.
Carn verdastra e gost terrós.
Cosin del cargòl de Borgonha, se tasteja " tradicionalament a la Borguinhòta o a la alsaciana.
bòsc escasses, de jardins, de zònas montanhudas (1000 m) Turquia,
Iogoslavia, Bulgaria, Mar Negra, Albania, Itàlia, França (Centre e lo
Sud).
|
 |
Helix chocolata delicium (Lanvin, 1971)
¡Aqueste cagaraul se tròba un pauc arreu en Euròpa (sustot a la fin d'an!).
Pas far junar.
|
 |
Zonite algirius O cagaraul peson
Trobam d'ailà en cagaraulières. Lo nomenam tanben " manja mèrda " (desconsolat!!).
Es facilament identificadis per la seuna color violeta, la seunacauquilha esclafada e pichona (près de 1 cm).
Font de la fòto: http://ryudivx.free.fr/pages/photos_faune_invertebre_mollusques_zonites_algirus_01.htm
|
 |
Helix ceratina (Pfeiffer, 1843) o Cagaraul de Corsega
Lo cagaraul de Corsega es un dels molences los mai menaçats de França. Se tròba pas mai qu'en qualques ectares en Corsega.
Font de la retracha: http://www.weichtiere.at/english/gastropoda/terrestrial/escargot/relatives.html |
 |
Cepaea hortensis (Müller, 1774) o Cagaraul dels jardins
Dich tanben "senhoreta".
Coma lo Petit-gris, se rescontra arreu ( bòsques, de prats, brandalièr, etc).
La seuna despartida enloga lo centre e l'oèst d'Euròpa aital coma
d'autras regions del mond ont s'escampa tal coma l'America del nòrd.
Font de la retracha: http://fr.wikipedia.org/wiki/Image:Capaea_hortensis_LED.JPG
|
 |
Cepaea nemoralis (Linnaeus, 1758) o Cagaraul dels bòsques
Lo sieu abitat es fòrça variat e podèm o trobar en lo bòsc, los brandalièrs, los bosigas, las montilhas e los prats.
Se confon sovent amb lo sieu cosin (Cepaea hortensis).
Dimensions de la seuna cauquilha : H: 15-23.5 mm; D: 19-30.5 mm
Nombre de torns: 5,5 - 6.
Font de la retracha: http://www.biolib.cz/cz/image/Anatz153
|
 |
Cepaea vindobonensis
(Férussac, 1821)
Parierament Que los 2 de precedents.
Aquestas 3 espècias son malaisidas de diferenciar.
Font de la retracha: http://www.mollusca.cz/Fòto/Gastropoda/Cepaea-vindobonensis.jpg |
 |
Eobania vermiculata
(Müller, 1774) o mourguette
Es una espècia manjadoresa mediterranèa, plan espandedissa pel Sud de la França, abonda sustot pas luènh del terral.
Lo diamètre es de 1 cm de près de 1,5cm.
|
 |
Otala lactea (Müller,
1774)
Cagaraul d'origina marroquina, que la carn es en el rica en proteïnas e paura en grèishes.
Li trobam tanben en Espanha e al sud de la França. |
 |
Otala punctata (Müller,
1774)
Espècia protegida d'una pagèla près de 20 mm .
En Espanha e en Chile.
Font de la retracha: http://www.jaxshells.org/otal43.htm |
 |
Elona quimperiana (Férussac, 1822) o Cagaraul de Quimper
Es una espècia escarsenca e localizada en los espacis forestales imes e ombrilhats.
Trobam aquesta espècia sonque en la part miegjornal de Finistère e de Morbihan e dins lo País basc.
Aqueste Cagaraul possedís una cauquilha fòrça caractièra de 2 a 3 cm de
diamètre e de 10-12 mm de nautor, esclafada e constituada de 5 a 6
torns.
Los joves individus son someses a una predason importanta de la part de soquières.
Font de la retracha : http://www.univ-ubs.fr/ecologie/gasteropodes.html |
 |
Monacha cantiana (Montagu, 1803)
La
cauquilha es de color blanc - crèma e en unes fenotipes mai trumos e
marron a marron rosenc cap a la dobertura. Dempuèi lo marge paléal
exterior s'estend, una banda de color rosenc que desborda en una linha
fòrça sotila fins a la part intèrna del peristome, près del
espessiment, qu'es dins aqueste luòc de color blanca. L'animal a un
vast pè de color grisa a burèl amb de tentaculs normalament mai
trumoses.
Concha de 11-14 mm de nautor e 16-20 mm d'amplada.
En lo nòrdoèst d'Euròpa e miegterrana.
Font de la retracha : http://ipp.boku.ac.at/private/wf/Monacha%20cantiana.html
|
 |
Monacha cartusiana
(Müller, 1774)
La cauquilha d'aqueste Cagaraul es bruna cremason o roginós mesura 6-10 mm de nautor e 9-17 mm d'amplada. A 5.5-6.5 espiras.
A l'entorn de la miegterrana, en l'Euròpa del sud mas parièr en Belgica, Alemanha e Olanda.
|
 |
Arianta arbustorum (Linnaeaus,
1758)
Aqueste
Cagaraul proven d'Euròpa central fins al nòrdoèst, quitament los Alps e
Carpathes , de l 'aqueste dels Pirenèus (Espanha) en lo Nòrd de
Norvègia e d'Islàndia, lo nòrd d'Irlanda, escampilhat en Ucraïna..
La dimension de la seuna cauquilha es près de 2-3cm de diamètre.
Viu en los bòsques e en los demorumes dubèrtes, dins de montanhas fins a 2700 m.
Font de la retracha : http://www.biopix.dk/Photo.asp?Language=Dona&PhotoId=3770
|
 |
Trichia hispida (Linnaeus, 1758)
Aqueste
pichon Cagaraul mesura sonque 4,5 a 6mm de nautor e lo seu
diamètre es sonque de 7 e 9,5 mm. O trobam en los bòsques, los pargues,
los jardins o los prats.
A la particularitat d'èsser pelut.
Font
de la retracha:
http://www.curieux-De-nature.com/photo.php?categorie=%2BTrichia%20%2B%2Bhispida&type=Recherche&num=0&tot=1
|
 |
Portugala inchoata (Morelet, 1845)
La
seuna cauquilha es fina e traslusenta, d'una color bistra amb una banda
dorsal fina fòrça de color bruna roginós, qu'ocupa la periferia de
totas las espiras. Dimension : Nautor : 15.0-16.6 mm amplièra :
17.4-18.3 mm.
Espècia endemica de l'oèst iberic, referenças existisson en tot Portugau, e Galícia particularament.
Viu dins de zònas frescas de vals, de terrassas lapairas, de prats e de luòcs arborats.
Font de la retracha : http://www.malacologia.net/gualtierianus/dphp/Espècias.php?codigo=62 |
 |
Zonitoides nitidus
(Müller, 1774)
Un cagaraul fòrça pichon, mens de 5mm amb una cauquilha fòrtament traslusenta.
En França, dins la val d'Eure.
|
 |
Theba pisana (Müller,
1774)
Es
una espècia miegterrana entrometuda un pauc arreu, e que proliferèt
sobre la façada atlantica de la França. En de terrens dubèrtes coma los
*baldíos, los talhuses, los potjats, las montilhas costièras etc.
Es lo cagaraul que se vei agrapat en granda quantitat sobratz los capmatràs èrbats secas del Sud de la França.
Font de la retracha : http://www.udena.ch/wilf/hellas/theba-pisana.jpg
|
 |
Theba geminata (Mousson, 1857)
Cauquilha de 18 mm.
Trobam dins las Islas Canàrias e en Espanha.
Font de la retracha:
http://www.malacologia.net/gualtierianus/dphp/fotoespecie.php?codigo=127
&foto=1&nombre=THEBA%20GEMINATA%20(MOUSSON,%201857)
|
 |
Causa holosericea (Studer, 1820)
A una Cauquilha brun - roginós, apèrtura blanca, amb de pels, 9-12 mm de largor, 5-6 mm de nautor. 4.5-5 espiras.
Se troba a 2000 d'altitud en los bòsques (pinhierat) dels Alps, lo Jura Soisse, Chéquia e las Republicas d'Eslovaquia.
Font de la retracha:
http://www.biolib.cz/cz/image/id1829
|
 |
Helix aperta (Born, 1778)
L'espirala
de la seuna Cauquilha es fòrça brèva, 31/2-41/2 tornes, bombuda e
creissenta reuladament e rapid, lo darrièr torn es fòrça ampli,
redondat, en virant leugièrament cap a en essent aval vesin la apèrtura.
De grossor mièja (23 - 27 mm de nautor per un diamètre de 23-26 mm),
aqueste gastropod viu preferentament en la esplanissa o près de las
còstas, mas tanben en los Alps Maritims fins a 900 mètres de nautor.
En França, en Itàlia e a las regions miegterranencas d'Africa.
Font de la retracha:
http://giraco.interfree.it/page001.htm |
 |
Helix cincta (Müller,
1774) o caracol de Vénétie
Nomenat tanben Cagaraul grèc.
Viu sonque en las esplanissas e los serrales, mai sovendet als luòcs coltivats.
Li trobam en las regions miegterranencas (d'Itàlia en lo Liban).
Lo sieu cabastèl es de color marron roginós intens o marron e possedís raias claras d'un diamètre de de 22 d'aquí a 25 mm.
Font de la retracha:
http://home.zonnet.nl/lesvos/slakken.htm
|
 |
Faustina faustina
(Rossmässler, 1835)
Cagaraul
provedís d'una Cauquilha jauna blancassa a marron roginós, sobratz la
periferia una raia marron escura (mas pas totjorn). A de parets
espessas, quicomet glaçada amb 5 torns. 8-11 milímetros de nautor e
15-20 milímetros de larg.
Dubertura ovala amb un pòt blanc, ambolelh apèrt. En rocalhas
imas e ombrilhadas, de ròcas, de còstas boscósas, de tarcums e
vegetacion.
Se tròba en Ongria e region emparguetas, septentrionala de Polònia e oèst d'Eslovaquia.
Font de la retracha:
http://www.biolib.cz/IMG/GAL/1643.jpg
|
 |
Oxychilus alliarius (Miller, 1822)
Aqueste
cagaraulon (5mm a l'entorn ) es reconeishible a la seuna Cauquilha
traslusenta jaunissosa que daissa entreveire los organs intèrnes mas
tanben a la seuna odor d'alh que li a deu lo sieu nom d'espècia.
Lo sieu regim alimentari es mescle : consumís a de vegetals e a
d'animals. Seguís de còps a d'autre cagaraulon abans de los devorar.
Font de la retracha:
http://www.curieux-de-nature.com/photo.php?categorie=%2BOxychilus%
20%2B%2Balliarius&type=Recherche2&num=0&tot=1 |
 |
Oxychilus helveticus (Blum, 1881)
Amb
una Cauquilha traslusenta marron iranjada lusenta, brilhanta de
8-10 mm e de 5 torns, aqueste comun cagaraul sent un pauc l'alh (per
comparason amb O. alliarius) Mas d'una manièra mens prononçada.
|
 |
Oxychilus cellarius
(Müller, 1774)
Fòrça
mai escarsenca, aqueste cagaraul possedís una Cauquilha de 9-12 mm. Es
fòrça blancassa, practicament escarsenc e traslusenta
(5,5 a 6 torns).
Font de la retracha:
http://www.ento.csiro.au/aicn/name_s/b_3023.htm
|
 |
Oxychilus draparnaudi (Beck, 1837)
Fòrça
comun, la Cauquilha mesura 11-16 mm de color jaune d'uòu marron
esblancossit, pauc brilhanta amb la part inferiora mai clara (5,5 a 6
torns).
Sent pas lo alh.
Dubertura ampliada per la part bassa.
Font de la retracha:
http://arnobrosi.tripod.com/oxychilusdraparnaudi.jpg
|
 |
Oxychilus uziellii (Issel, 1872)
Dimensions de la Cauquilha : H: 4.5-6.0 mm.; D: 9.5-12.5 mm. Amb 5½-6¼ espiras.
La distribucion d'aqueste vitz se limita en la Toscana miegjornal
Font de la retracha:
http://mapserver.provincia.prato.it/prv_po/arca/home/view_anm.cfm?ID=50
|
 |
Iberus alonensis (Ferussac, 1822)
Aqueste cagaraul viu exclusivament en Espanha, en los terrens caucières.
Lo sieu Cauquilha a un diamètre de 4 cm per una nautor de 2 cm.
|
 |
Iberus gualterianus
(Linnaeus,1758)
Cagaraul provedit d'una Cauquilha blancassa amb un pòt blanc.
Aquesta Cauquilha (5 tr) mesura 17-20 mm de nautor e 34-40 mm de larg.
Se tròba aquesta especia escarsenca e protegida dins las zònas rastas e
caudas en la cadena montanhuda de Gàdor e al sud d `Almería (Espanha)
|
 |
Codringtonia neocrassa (Zilch,
1956)
Se tròba en Grècia central, Pireo.
Pagèla: diamètre de Cauquilha al ran de 5 centimètres
Biutop: En de fendasclas de ròca e entre las ròcas brutas.
Espècia menaçada d'escandilhament.
Font de la retracha:
http://ipp.boku.ac.at/private/wf/Codringtonia%20neocrassa.html
|
 |
Helicella Itala (Linnaeus, 1758)
Se tròba a aqueste Cagaraul en tot l'èst d'Euròpa, del nòrd al Sud de Escandinavia, de l'èst en lo centre d'Alemanha e Àustria.
La Cauquilha es jaunissosa amb las bandas de color marron esblancossit d'una nautor de 16 mm.
|
 |
Helix melanostoma (Draparnaud,
1801)
La
seuna Cauquilha es esférica amb de caneladuras aissalas, globilhonosa
amb apertura ovala, lo ambolelh es pas vesedís. La color es grisa
roginós amb de bandas claras, e de bandas porpra brunàs plaçadas
del costat suca, lo bòrd e l'interior de la dubertura son marron
escures.
25-40 mm ample de 25-50 mm de nautor, amb 4 espiras.
Viu en las vinhas, oliveda, de jardins en França miegjornala, Espanha, d'islas miegjornalas, Algèria e Tunisia.
|
 |
Helicigona lapicida (Linnaeus,
1758)
La Cauquilha a de pigalhas roge-brunas, 7-9 mm de larg e 12-20 mm de nautor, amb 5.5 espiras.
Se tròba en l'Euròpa d'Oèst e en Euròpa Central en los solèrs rocassós e per las vièlhas pareds.
Font de la retracha:
http://www.eko.org.pl/ptpzg/modules.php?name=coppermine&file=displayimage&album=12&pos=7 |
 |
Dinarica pouzolzi (Deshayes, 1830)
Cauquilha dempuèi verda-oliva al marron jaunissosa amb las linhas marronas roginósas amb 5.5-6.5 espiras.
Mesuras: 17-35 mm de nautor e 24-53 mm de larg.
Se tròba en Iogoslavia e Albania fins a 1800 m d'altitud.
Font de la retracha:
http://ipp.boku.ac.at/private/wf/Dinarica%20pouzolzi.html |
 |
Helicodonta obvoluta
(Müller, 1774)
Se
tròba a aqueste Cagaraul dels Pirenèus dins los Païses Basses e dins
las montanhas Alemandas, interiora de l'oèst dels Cárpates, Itàlia
(Toscana) e Nòrdeste Balcans, de cases isolats al Sudeste d'Anglatèrra
tanben al Nòrd Alemanha.
La Cauquilha se provedís de pels de 1 mm de long.
Font de la retracha:
http://www.weichtiere.at/Schnecken/galerie/koengen1024.html |
 |
Helix
lutescens (Rossmässler, 1837)
Seuna Cauquilha a una nautor de 35 mm. Per 33 mm de long
Se tròba en Euròpa de l'Èst (Romania e Polònia).
Lo Helix lutescens fa partida de las espècias xerotermofilas (los
organismes xerófilos vivon en de mejans fòrça paure en d'aiga). Los
organismes termófiles (del grèc thermê, calor e philein, aimar) son
organismes aimant la calor.
Font de la retracha:
http://www.galeria.cyfrowe.pl/photo.php?pid=32987&acid=4411&pos=14&s=a#show
|
 |
Pyrenaearia
carascalensis carascalensis (Férussac 1821)
Aqueste Cagaraul ten una Cauquilha de 6,5-8 x 10-12 mm.
Se o tròba qu'en Garona-nauta e Naut Pirenèu.
Font de la retracha:
http://www.malacologia.net/gualtierianus/dphp/fotoespecie.php?codigo=55&foto=1&nombre=%20
Pyrenaearia%20carascalensis%20carascalensis%20(F%C3%A9russac,%201821
|
 |
Pyrenaearia carascalensis
"Arièja" (Férussac 1821)
A una cauquliha globilhonosa de 5-7x 7-10 mm.
Viu en Arièja e estrèm oèst de l'Aude e los Pirenèus-Levantins.
Font de la retracha:
http://abela.club.fr/Pyrenaearia.html
|
 |
Helix mazzullii (De Cristofori
& Jan, 1832)
Es
una espècia que li agrada las ròcas duras caucièras entre
lasqualas tròba el refugi après las aver dissolgudas e aver taraiat
mejançant lo potent acid "carbonic” que lo sieu mocosetat es mai que
ric.
Aqueste vitz a una cauquilha de 36 x 30 mm.
Se o tròba exclusivament en Sicilia.
Font de la retracha:
http://www.sim-online.it/Risorse/moll_vivi/Gastropoda%20terrestri/Helix%20mazzulli.jpg
|
 |
Campylaea illyrica
(Stabile, 1864)
Cagaraul que viu principalament en Austria e Eslovènia.
Font de la retracha:
http://www.sim-online.it/Risorse/moll_vivi/Gastropoda%20terrestri/_Gastropoda%20terrestri.htm
|
 |
Chilostoma cingulatum baldense
(Rossmässler, 1839)
Cagaraul amb una cauquilha de 22-25 mm.
Se tròba en Itàlia.
Font de la retracha:
http://www.sim-online.it/Risorse/moll_vivi/Gastropoda%20terrestri/_Gastropoda%20terrestri.htm
|
 |
Cernuella virgata (Da Costa, 1778)
Dimension
de la cauquilha : H: 6-19 mm.; D: 10-25 mm. Aqueste Gastropode palmonat
es una espècia extrèmament polimorfa, amb cauquilha marofla
de pagèla mièja. La superfícia extèrna sembla puslèu lisca mas
amb una observança mai prèpa se pòdon aver en compte barracanas
d'augmentason. L'espira conica es normalament puslèu anautita, amb 5-7
torns bombuts, lenta e reularament creissentas, lo darrièr dels torns
vastes e moderadament espóndat e en fenint amb una apertura redondada.
L'òme estendèt a aqueste Cagaraul en diferentas parts del mond,
per aiçò es pas facil establir la seuna espandida capcièra. Se pòt
supausar una compartida de retipe Miegterrana occidentala.
Font de la retracha:
http://mapserver.provincia.prato.it/prv_po/arca/home/view_anm.cfm?ID=40 |
 |
Retinella olivetorum (Gmelin,
1791)
Dimensions:
H: 14-18 mm.; D: 24-33 mm. La espira es constituida per 5½-6 torns, lo
darrièr se desvolòpa mai e constituís gaireben la mitat del diamètre de
la cauquilha.
La colorason de la cauquilha demòra jaunissosa-marron, de còps mai
clara en la part inferiora de la darrièra espira, per-aquí que mai
facilament rodilhador de las zònas blancosas correspondentas a un
espessiment de la cauquilha. La cauquilha dels eissemplars vivents
sembla mai iranjada; lo pè es blau lausa, e per la part cefálica se
tròban los tentacols de la meteissa color.
Se tròba en lo Préalpes, las regions dels Apenin e la Sicilia; espècia
endémica italiana, revestís un considerable interès ecologic doncas que
pòt se considerar coma un dels elements mai caracteristics de la fauna
malacologica de los bòscs. En Toscana, es mai que mai comun.
Font de la retracha:
http://mapserver.provincia.prato.it/prv_po/arca/home/view_anm.cfm?ID=49 |
 |
Xerosecta cespitum (Draparnaud,
1801)
Cagaraul de pagèla mièja (H: 12-19 mm.; D: 21-27 mm.).
La superfícia exteriora de la cauquilha se sotalinha de linhas
d'augmentason plan definidas e desreularament distençadas. Tralhas de
de autras mai de pichonas bandas, mal definidas, son de presents dins
la part inferiora.
Distribucion: Itàlia, Africa lo septentrional, Ligúria, Toscana, Sardenha.
|
 |
Discus
rotundatus (Müller, 1774)
La
cauquilha d'aqueste pichonèl Cagaraul mesura de 3mm. A 7 mm. De
naut maximal. La cauquilha dentelejada, colorenta de marron jaunissos
amb de bandas roginós. Se tròba aquesta espècia en de luòcs variats de
secs a imats, jos detlas pèiras, a la fusta apoiridada e los residus
vegetales.
S'indiquèt en los mejans sosterrans prigonds (Gorg de Padirac), es
frequent o trobar en pichonas trauquèlhas artifeichalas coma
d'agachadors de las enzengadas electricas, de còps a l'intrada de las
tutas.
Distribucion: Anglatèrra, Alemanha, França, Tunisia, Eslovaquia.
Font de la retracha:
http://www.biolib.cz/en/taxonimage/id11650/?taxonid=2803
|
 |
Aegopinella nitidula (Draparnaud,
1801)
La cauquilha es marron jaunissos o marrón blancossida. Mesura 8-10 mm per 4,5 espiras.
Aquesta espècia se tròba en Euròpa del nòrdoeste en boscs, arbrets e entre los plantaments.
Font de la retracha:
http://www.waarneming.nl/foto_details.php?id=44856 |
 |
Poiretia cornea (Brumati
, 1838 )
Aqueste
cagaraul carnivòr es capcièr de las ribas miegterranencas sobre la
còsta adriática entre Monfalcone en Itàlia e Albania en lo sudèst.
Font de la retracha:
http://www.bogon-naturfoto.de/Fotogalerie/Schnecken/FSch0101/fsch0101.html
|
 |
Leonia mamillaris (Lamarck, 1822)
Espècia distribuida en lo estrèm sudèst de la Peninsula Iberica, dempuèi la província d'Alacant, fins a la de Almería.
Frequent dins las províncias de Múrcia e Alicante. La se tròba tanben al nòrd d'Africa.
Font de la retracha:
http://www.malacologia.net/gualtierianus/fotos/100/leomam1.jpg
|
 |
Ena obscura (Müller,
1774)
Aqueste cagaraul viu en Grand Bretanha e Irlanda.
La seuna cauquilha a una longor de 8mm.
Font de la retracha:
http://www.fugleognatur.dk/gallery.asp?mode=ShowLarge&ID=4134 |
 |
Ena montana (Draparnaud, 1801)
Es una espècia fòrça escarsenca que viu en Belgica.
Sa cauquilha mesura 14-17 mm de nautor e 6-7 mm de larga (7 torns).
L'apertura es ovala e desprovesida de dents.
Font de la retracha:
http://www.weichtiere.at/Mollusks/Schnecken/land/landschn.html |
 |
Zebrina detrita (Müller,
1774)
Cagaraul fòrça comun.
Sa cauquilha blancosa mesura 20 mm aperaquí.
Font de la retracha:
http://www.malacologia.net/gualtierianus/dphp/fotoespecie.php?codigo=101&foto=1&nombre=ZEBRINA%20
(ZEBRINA)%20DETRITA%20(M%C3%9CLLER,%201774)
|
 |
Macrogastra Ventricosa
(Draparnaud, 1801)
Pro corrent en França.
Aqueste cagaraul possedís una cauquilha de 16,5 mm.
Font de la retracha:
http://www.malacologia.net/gualtierianus/dphp/fotoespecie.php?codigo=96&foto=1&nombre=MACROGASTRA%20
(MACROGASTRA)%20VENTRICOSA%20(DRAPARNAUD,%201801)
|
 |
Rumina decollata (Linnaeus, 1758)
S'utiliza a aqueste cagaraul per destruir als cagarauls.
Sa cauquilha mesura 45 mm de nautor per 14 mm de diamètre. Procedís d'Africa Septentrional
Font de la retracha:
http://www.malacologia.net/gualtierianus/dphp/fotoespecie.php?codigo=91&foto=2&nombre=RUMINA%20DECOLLATA%20(LINN%C3%89,%201758)
|
 |
Truncatellina arcyensis (Klemm,
1943)
Possedís una cauquilha cilíndrica, amb 7 torns flacament bombuda separada per una sutura pauc prigonda.
La cauquilha de color marron jaunissos, mada, sens de costèla a una nautor de 0,9 mm per un diamètre de 2,2-2,4 mm.
Aqueste cagaraul se tròba sonque en la Borgonha, sobratz una
desena de km2 dins las vals de Yonne e lo Suenh, al sud d'Aussèrra.
Es una espècia menaçada d'estenhement.
|
 |
Vertigo angustior (Jeffreys,
1830)
Es un cagaraul senestrièr amb una cauquilha de 1.8 mm. De nautor e de 0.9 mm de diamètre.
S'estend en Euròpa (de Portugau a la Mar Caspiena) e en Anaràn septentrionala. O tròba principalament en Itàlia.
Font de retracha:
http://www.natura2000.munlv.nrw.de/ffh-broschuere/arten/03_schmale_windelschnecke_1.htm |
 |
Cochlicella Acuta
(Müller, 1774)
Cauquilha
de color blancosa o jaunissosa amb 7 1/2 a 9 torns de creissement
regular. Lo darrièr torn s'arredondís en la siá periferia e pro amunt.
Apex sortissent, agut, en brilhant un pauc e de color escura . Nautor:
11.3 - 17.8 mm. larga : 5.3 - 6.9 mm.
Espècia d'origina miegterranenca, presenta tanben per las còstas
atlanticas europèas. S'introdusiguèt en lo sud d'Australia e los Estats
Units. En la Peninsula Iberica se li citèt practicament en totas las
regions costièras e de l'interior, que penetra en seguint las concas e
las vals de rius.
Font de la retracha:
http://www.malacologia.net/gualtierianus/dphp/fotoespecie.php?codigo=9&foto=1&nombre=COCHLICELLA%20
(COCHLICELLA)%20ACUTA%20(O.F.%20M%C3%9CLLER,%201774) |
 |
Cochlodina comensis lucensis
(Gentiluomo, 1868)
Aqueste
cagaraul possedís cap a el una cauquilha senestrièra d'una nautor
de 11.5-13 mm. Per un diamètre de 3.3-3.6 mm. Sa cauquilha a una forma
alongada, gaireben fusiforma, amb 11-12½ espiras e una colorason
burèla. Lo pè es gris.
Se o tròba en l'arc alpestre e del Appennin septentrional.
Font de la retracha:
http://mapserver.provincia.prato.it/prv_po/arca/home/view_anm.cfm?ID=51
|
 |
Cylindrus obtusus
(Draparnaud, 1801)
La longor de la seuna cauquilha es de 3 milimètre .
Es una espècia endemica dels Alps orientales en Àustria, limitat als abitats de pèira caucièras principalament al dessús de1500.
Font de la retracha: http://www.hausdernatur.de/engl.htm
|
